Bellesa en les catàstrofes.

Raig travessant la columna de fum del 
volcà Eyjafjallajörkull a Islandia

Si hi ha algú capacitat per a extraure bones coses de les roïnes, es tracta de National Geographic. Ens referim a les imatges. Aquesta revista, coneguda per tots, porta molts anys cobrint el mont de fotografies, algunes realment impressionants.

Per a il·lustrar una catàstrofe natural, no cal molt més que una càmera de fotos i algú que s’aprope a fer-les. Però per poder aconseguir unes instantànies com les que es poden vore en National Geographic, es necessita molt més.

Rajos en l'erupció del volcà Tavurvur
a Papua Nova Guinea

Mirant i analitzant fotografies en la seva web, ens hem adonat de la bellesa que es pot trobar en un desastre natural. I els que més ens han cridat l’atenció son les erupcions volcàniques. En la pàgina web de National Geographic, s’hi poden trobar centenar de galeries dedicades a aquestes catàstrofes, les imatges de les quals poden arribar a ser fascinants. Val la pena “perdre” una vesprada admirant les instantànies de volcans d’arreu del mon, perquè cada erupció és un mon diferent, i els fenòmens meteorològics i físics derivats d’aquestes son realment fascinats.

Lava de volcans als Hawaii desem-
bocant al Pacífi

Lava del volcà Kilauea, al Hawaii,
desembocant al Pacífic.

En aquestes quatre imatges que vos presentem com a exemple, en dos d’elles es poden observar rajos originats per diverses efectes. Un, el del volcà Eyjafjallajökull a Islàndia, es un raig produït pels núvols (un raig normal i corrent) que atravesa la muntanya de fum que provoca l’erupció. En el segon, el volcà Tavurvur a Papua Nova Guinea,  aquests rajos els provoca el mateix volcà en erupció, no te res a veure en els rajos que la meteorologia provoca, i els experts encara no han descobert com s’originen a pesar de ser una cosa normal en les erupcions. Les altres dues fotografies pertanyen a quan la lava contacta en l’aigua de l’oceà. Ambdues instantànies pertanyen a Hawaii, però especialment la segona, la que pertany al volcà Kilauea, és especialment atractiva pel fet de ser una escena nocturna, fet que dona tot el protagonisme a la rojor de la lava.

Fotografia dintre del periòdic (El País)

Per a realitzar un anàlisi sobre el paper de les fotografies dintre d’una publicació, hem escollit l’edició del 2 d’Abril del 2012 de “El País”, concretament, una noticia que parla sobre l’incendi en el parc natural gallec de Fragas do Eume.

Per començar, es pot observar que apareixen dues fotografies, una dal de l’altra, a la part de més amunt de la pàgina. Ambdues fotos tenen la mateixa grandària, ocupen una amplària de quatre columnes, de les cinc en les que es composa el maquetat de la pàgina. Cal destacar que s’hi troben dues noticies, una és la que tractem i una altra. La primera, la que ens interessa, te una amplària de 4 columnes, mentre que la segona, només d’una. Ambdues ocupen la llargària total de la pàgina. D’aquesta forma, la noticia i les imatges corresponents tenen una extensió acord entre elles.

Pel que fa el peu de foto, en aquest cas és important, ja que només n’hi ha un per a les dues imatges i ha d’especificar be que s’observa en cadascuna i deixar clar de quina es parla en cada moment. En ell s’explica el lloc i el moment de captura de la imatge. Explica que la primera fotografia és de el dia anterior a la segona, i les dues son en la mateixa zona.

Normalment no és adequat la utilització de dues fotografies tan juntes en la mateixa noticia, però en aquest cas, si que ho pot ser, ja que estan fortament relacionades. Les dues imatges juntes conten una historia, el abans i el desprès del succés. D’aquesta manera, queda justificada la situació de los dos imatges juntes, sense cap separador i amb un peu de foto en comú.

Aquest, el fet que dues imatges juntes en una mateixa noticia estiguen ben utilitzades, ha sigut el motiu principal que ens a portat a escollir-ho per a realitzar l’anàlisi.

Fotografia en portada (ABC i El Periódico)

Per analitzar la situació i l’efecte d’una fotografia en portada d’un periòdic, hem escollit com a exemples l’edició del 2 d’Abril del 2012 del diari “ABC” i “El Periódico”. En ambdós, la fotografia que apareix en la primera plana és la mateixa, sobre l’incendi de Galicia, en el parc natural de Fragas do Eumes.

El primer que veurem és l’”ABC”. En ell, la imatge és la gran protagonista, molt més que el titular, que es troba sobreimprès sobre aquesta. Tanmateix, el nom del periòdic també és troba sobreimprès a la fotografia. També el peu de foto és troba igual que el titular i el nom de periòdic. Pel que fa a la resta de noticies en potada, es troben totes en una sola columna, totalment a l’esquerra, on només s’hi troben dues imatges, però que passen desapercebudes. Pel que fa al tamany, és podria estructurar en 5 columnes, de les quals, la fotografia principal n’ocupa 4 completes. D’aquesta forma, la fotografia s’emporta tot el protagonisme de la portada i deixa en segon terme a la resta d’elements.

En segon cas, el de “El Periódico”, la imatge és la mateixa que en l’anterior, però amb molt menys protagonisme. Per a començar, el titular principal no te a veure en la fotografia principal. Aquest va acompanyat d’una petita imatge a la seua dreta. La fotografia principal, te sobreimprès el peu de foto, però a diferencia de l’exemple anterior, el titular el te al costat, a la esquerra, però a més de tindre’l al costat, no te la mateixa alçada que la imatge, sinó que es just la meitat, mentre que l’altra meitat l’ocupa un anunci. En la portada, també hi trobem dos noticies més, a la dreta de la fotografia principal, ambdues separades per un “filete”, cadascun d’un color diferent, i a més, un dels titulars, el d’esports, va recolzat per un fons color ocre i dos escuts d’equips de futbol.

Així doncs, hem vist dos periòdics distints amb la mateixa fotografia en portada però utilitzada de diferents maneres. I el resultat ha sigut que el primer, el cas de l”ABC”, la fotografia te molt més protagonisme que en el segon cas, el de “El Periódico”, ja que en el primer, la imatge és la noticia més important de la primera plana, en la que aquesta te més importància que el titular; mentre que la segona, es just el contrari, ja que el titular principal no te res a vore en la fotografia.

Fotografía histórica: Titanic

Si nos preguntaran por una tragedia que haya sucedido hace mucho tiempo, relacionada con un barco, es muy probable que nos viniera a la mente el hundimiento del Titanic. Pero si ahora buscara información en internet del incidente, probablemente me saldría información de las películas y documentales que tiene, y tendría que buscar más para encontrar lo que estoy buscando.  

Esto es lo que ocurre cuando se explota una tragedia porque da dinero, que la gente conoce lo que pasó, pero no es una tragedia para ellos, sino que lo asocian a la historia que les venden, dejando de lado lo que realmente pasó. Este caso es distinto a alguno de los que se han tratado en este blog. Si en unos la tragedia había sido olvidada, en este es recordada, pero no por el suceso en sí.

Titanic hundido en el oceano.

Para quien no conozca el caso del Titanic, contextualizaré esta entrada. El 10 de abril de 1912, el Titanic inició su viaje inaugural partiendo desde Southampton (Inglaterra) con destino a Cherburgo, Queenstown, y finalmente a Nueva York. Cuatro días más tarde, a las 23:40 del 14 de abril, el buque chocó con un iceberg al sur de las costas de Terranova, y se hundió a las 2:20 de la mañana del 15 de abril. El siniestro se saldó con la muerte de 1.517 personas, y en esa época se convirtió en el peor desastre marítimo en tiempo de paz.

En su día fue una catástrofe de gran magnitud y hoy son documentales y una película que emiten en televisión de vez en cuando y ahora han sacado en 3D para explotar más si cabe la historia.

Esto me hace pensar si en el futuro se recordarán otras tragedias gracias a películas o incluso se siga recordando la del Titanic solo por el filme.

Practica 4

Lugar: Plaza de la Iglesia, Almazora
Día: 19/05/2012
Motivo: Encierro toros fiesta "Santa Quiteria"
Asistentes: Gente del pueblo.

Practica 3

Lugar: Colegio Menor de Castellón  

Día: 4/05/2012

Motivo: Cocina

Asistentes: Benjamín Jerónimo Monferrer Robres

Las consecuencias del incendio de Fragas do Eume, por "20 minutos"

Al igual que el periódico “La Voz de Galícia”, que trataba el incendio que quemó más de 720 hectáreas en Fragas do Eume como un desastre natural y humano, el “20 Minutos” ha realizado un seguimiento similar.

Medios aéreos intentando
apagar el fuego (Kiko/EFE)

En un principio el periódico publica información acerca del suceso, los esfuerzos por apagar el fuego y las repercusiones medioambientales al parque natural con titulares como estos: “El fuego en las Fragas do Eume ataca el corazón de un parque natural de más de 9.000 hectáreas” (31 de Marzo de 2012, EUROPA PRESS.), “Incorporados medios aéreos para apagar el incendio en las Fragas do Eume que continúa activo” (1 de Abril de 2012, EUROPA PRESS.) o “Las estimaciones del fuego en las Fragas do Eume se sitúan en las 700 hectáreas” (1 de Abril de 2012, EUROPA PRESS.). Trata también la tragedia personal de los afectados que deben desalojar sus viviendas (“El fuego de las Fragas do Eume obliga a desalojar viviendas y el monasterio de Caaveiro y ya quemó 200 hectáreas” 31 de Marzo de 2012, EUROPA PRESS.)

Una vez van surgiendo nuevas informaciones, tales como movimientos que surgen para defender el espacio natural o que el incendio fue provocado, van viéndose titulares como estos: “El incendio de Fragas do Eume, "provocado"” (2 de Abril de 2012, ATLAS) o “Nace una plataforma en defensa de las Fragas do Eume, que se constituye este lunes” (2 de Abril de 2012, EUROPA PRESS.)

Fragas do Eume ardiendo
(Kiko/EFE)

Una vez informados acerca de la magnitud del incendio, los esfuerzos de los bomberos y las consecuencias naturales y personales, falta informar acerca de las decisiones políticas que se han tomado a raíz del incidente. Empieza a tratarse esto con “Los alcaldes de las Fragas do Eume recorren con Feijóo y conselleiros las zonas afectadas por el fuego” (1 de Abril de 2012) y con una declaración de la Asociación para a Defensa Ecolóxica de Galicia (ADEGA) en el artículo “Adega afirma que fuego de las Fragas do Eume evidencia "las miserias de las políticas de conservación"” (1 de Abril de 2012, EUROPA PRESS.).

Finalmente, el 4 de Abril se da la noticia de la extinción del incendio (Extinguido el incendio del parque natural de Fragas do Eume, EFE, 4 de Abril de 2012).

En resumen, el seguimiento que ha realizado el periódico “20 minutos” ha tratado el incidente de forma rigurosa, informando primero de lo importante sin dejar de lado las noticias “secundarias” del suceso.

Catàstrofes i periodisme: la tragèdia d'Omayra Sánchez (1985)

Com ja vam vore en una de les primeres entrades del bloc, en la que ens referíem a la catàstrofe en el Golf de Mèxic desprès de l’explosió de la plataforma petrolífera de BP, el que més s’explota d’aquests successos son les imatges de devastació, segurament, pel “morbo”, com ja vam comentar en classe.

I açò no es algo nou d’aquests últims anys, en els que el seguir la vida d’altes persones (famosos per exemple) s’ha convertit en un hobby ben extens. En 1985, en Colòmbia, el volcà Nevado del Ruiz va arrasar el departament de Tolima, cobrant-se la vida de més de 20.000, convertint-se la segona erupció volcànica més mortal del segle XX.

Omayra Sánchez, baix el fang i
les runes de sa casa. Foto: Frank Fournier

Però si per algo es va fer famosa aquesta erupció volcànica va ser per les agonitzants últimes hores de vida de la xiqueta de 13 anys, Omayra Sánchez. Durant aquestes hores, la xiqueta va estar atrapada baix el fang i les runes de sa casa, i durant tot aquest temps, van ser molts els mitjans que van estar amb ella i van fer diverses connexions en directe. També va plenar les portades i pàgines senceres de periòdics i revistes amb la seva imatge. Durant aquestos quasi 3 dies, va ser el centre d’atenció de mig mon, fins que no va poder aguantar més i va perdre la vida.

Avui en dia, ningú recorda el nom del volcà. Ningú recorda el nom del poble, de la zona. Però tots els que vivien en aquell moment, recorden a la xiqueta. Però la pregunta sorgeix ara, si hagués sobreviscut, se la recordaria de la mateixa forma? Simplement se la recordaria? O com hauria acabat be i ja no se li tindria llàstima ni compassió haguera passat a ser un mer record com tantes altres histories de víctimes de catàstrofes?

Pràctica 4: reportatge

Lloc: Circuit Ricardo Tormo, Xeste, València
Dia: 31 de Maig del 2009
Motiu: Mundial de Turismes
Assistents:
-Graella de pilots del Mundial de Turismes (WTCC)
-Graella de pilots de GP3

Las consecuencias del incendio de Fragas do Eume, por "ABC"

Sí “El País” ha realizado un seguimiento más social, “El mundo” uno político y “La Voz de Galicia” ha tratado todos los aspectos de la catástrofe, el tratamiento que ha realizado el diario “ABC” del incendio del parque natural Fragas do Eume se ha caracterizado por exaltar las decisiones de la Xunta y acusar a la oposición (socialista) de aprovecharse del incidente para sacar rédito electoral, en lugar de ayudar al gobierno a solventar la crisis que tienen entre manos, como bien aparece en el artículo de Juan Soto del 14 de abril de 2012 “Muestrario de enajenados”.

Fragas do Eume ardiendo
Fuente: ABC.es

Por supuesto no se ha tratado tan solo de un seguimiento y defensa de las medidas para solucionar la situación. Se ha informado acerca del suceso, como ha afectado a las personas implicadas, evolución del trabajo de extinción del fuego por parte de los bomberos y también del plan de repoblación y conservación que ofrece el gobierno (“Las Fragas de Eume, vivas pero heridas de ceniza”, ABC.ES/ AGENCIAS / MADRID, 07/04/2012).

Otros titulares que han ido apareciendo son “Los pirómanos aprovechan la sequía para atacar el corazón verde de Galicia” (E. AMADO / E. PÉREZ, 03/04/2012), “Todo indica que  el incendio de Fragas do Eume fue provocado” (02/02/2012), “Borregón insiste en que las barreras impiden el arrastre de cenizas en el Eume” (S. C. / SANTIAGO, 13/04/2012)

Fragas do Eume en llamas.
ABC.es

Las fotos que más utilizan en estos artículos muestran los bosques quemándose y de los esfuerzos de los bomberos y del ejército que intervino para sofocar el fuego. Estas fotos quieren transmitir que ante la catástrofe se está haciendo todo lo que se puede. 

Las consecuencias del incendio de Fragas do Eume, por "La Voz de Galícia"

El seguimiento de “La Voz de Galicia” del incendio que quemó sobre 750 hectáreas del parque natural de Fragas do Eume, en Galicia, se centra más en conocer la magnitud del incendio y los progresos a la hora de extinguirlo.

Al ser un periódico de la zona afectada, se ha tratado en profundidad las novedades sobre el asunto. Se informa acerca de las protestas de los afectados, la respuesta política de la oposición, la extinción del fuego y las consecuencias del incendio, en titulares como “Concentraciones en las principales ciudades gallegas por el incendio de las fragas del Eume” (2 de abril de 2012, Redacción), “El PSdeG reclama a la Xunta un plan «urgente» para la regeneración de las fragas do Eume” (7 de abril de 2012, EFE), “Los equipos de extinción logran controlar el incendio de las fragas do Eume” (2 de abril de 2012, La Voz) y “El comité del 112 asegura que se siguió el protocolo en el fuego en las fragas del Eume” (18 de abril de 2012, C. E./ L. P. REDACCIÓN / LA VOZ) .

 Zona del incendio a vista de pajaro
Foto Gustavo Rivas 

Las imágenes que aparecen en estas noticias, muestran el arduo trabajo de los bomberos en su labor de extinguir el fuego, las consecuencias del incendio al parque natural, con los bosques quemados y las personas afectadas. La fotografía que aparece en “Los consecuencias del incendio de las fragas do Eume, a vista de pájaro” (3 de abril de 2012, Redacción), muestra el aérea de la zona del incendio mostrando así la magnitud del incidente.                    

Bombero apagando el fuego.
Foto César Toimil 

La otra imagen más utilizada en las noticias de este periódico muestra la impactante imagen de un bombero corriendo junto a las llamas para apagar el fuego.

A pesar de que el periódico ha tratado todos los temas que han surgido a raíz del incendio, se ha dado más importancia y se ha trabajado más la información del progreso de los bomberos, las consecuencias del incendio y los afectados del mismo, dejando de lado las cuestiones políticas.

Les conseqüències del incendi de Fragas do Eume, per “El Mundo”

Bombers apagant el foc.
Foto Efe. El Mundo

En contraposició a la lectura de les conseqüències que fa “El País” del incendi que va afectar al parc natural de Fragas do Eume, en Galicia, que va carbonitzar al voltant de 750 hectàrees, el periòdic nacional “El Mundo” fa una lectura molt més política de les reaccions i es centra en les acusacions mútues que es fan des d’un partit a un altre.

Alguns dels titulars que es van poder llegir al llarg de les setmanes posteriors a la catàstrofe gallega van ser: “La Xunta defiende su actuación y responsabiliza a los incendiarios y al clima” (3 d’Abril del 2012, per Xurxo Salgado), “El PSOE pide investigar si hubo falta de medios en el incendio de las Fragas do Eume” (2 d’Abril del 2012, per l’agència EFE), “La oposición critica la gestión de la Xunta en el incendio y habla de un 'nuevo Prestige'” (2 d’Abril del 2012, per Xurxo Salgado) o “La Xunta se defiende de las críticas ante la falta de medios: 'El enemigo es el fuego'” (1 d’Abril del 2012, per agencies).

Un veí d'un dels pobles
afectats junt al foc.
Foto AFP. El Mundo

Les imatges que han acompanyat a aquests titulars, a pesar de ser noticies pràcticament polítiques, han sigut fotografies de la catàstrofe, de boscos cremats, bombers apagant focs, dels afectats... pràcticament iguals que les que s’han pogut observar en el periòdic “El País”.

De la mateixa forma que en “El País” també hi havia noticies referent a les conseqüències polítiques encara que les més abundants foren les socials, en “El Mundo” les reaccions socials també han tigunt cabuda, encara que en molta menys rellevància que la que se li ha donat a les actuacions polítiques fruit de la catàstrofe.

Les conseqüències del incendi de Fragas do Eume, per "El País"

En les setmanes posteriors al incendi que va cremar al voltant de 750 hectàrees del parc natural de Fragas do Eume, en Galicia, han sigut el moment per veure les reaccions dels mitjans, la població i la política davant el succeït.

Zona d'Eume no afectada.
Foto Kiko (EFE) El País

Respecte als mitjans, per una part, el periòdic de tirada nacional “El Pais”, s’ha decantat per fer una reflexió més social de les repercussions del desastre. La major part dels titulars parlen de les víctimes, de les zones afectades, de les que s’han salvat, de com s’hagués pogut actuar millor... Alguns dels titulars que han aparegut: “El Seprona investiga si el 112 erró al alertar del fuego de las Fragas do Eume” (17 d’Abril del 2012, per Cristina Huete),  “Medio Rural celebra que su acción “eficaz” minimizase el daño en el Eume” (3 d’Abril del 2012, per María Pampín) o “Los indignados del Xurés se hacen oír” (21 d’Abril del 2012, per Pablo Taboada).

Una de les persones
afectades per el incendi.
Foto N.G. El País

Les imatges que han acompanyat a aquestes noticies han sigut majoritàriament del foc devastant els boscos del parc natural o del rostre de les persones afectades. Encara que també, en contraposició, en la noticia al voltant de la zona que s’ha aconseguit salvar, la imatge que l’acompanya és d’una zona verda i viva, molt diferent de la resta.

Evidentment, també han hagut noticies, titulars i imatges polítiques al voltant d’aquesta catàstrofe que s’ha emportat gran part del parc de Fragas do Eume en el periòdic “El País”, però son molt menys que les que fan referència a tots els afectats i el drama social que ha sigut la catàstrofe per als habitants de la zona.

Lloc: La botiga de Susana, L'Alcora
Dies: 20 d'Abril del 2012
Protagonista: Irene Sahera