Catàstrofes i periodisme: la tragèdia d'Omayra Sánchez (1985)

Com ja vam vore en una de les primeres entrades del bloc, en la que ens referíem a la catàstrofe en el Golf de Mèxic desprès de l’explosió de la plataforma petrolífera de BP, el que més s’explota d’aquests successos son les imatges de devastació, segurament, pel “morbo”, com ja vam comentar en classe.

I açò no es algo nou d’aquests últims anys, en els que el seguir la vida d’altes persones (famosos per exemple) s’ha convertit en un hobby ben extens. En 1985, en Colòmbia, el volcà Nevado del Ruiz va arrasar el departament de Tolima, cobrant-se la vida de més de 20.000, convertint-se la segona erupció volcànica més mortal del segle XX.

Omayra Sánchez, baix el fang i
les runes de sa casa. Foto: Frank Fournier

Però si per algo es va fer famosa aquesta erupció volcànica va ser per les agonitzants últimes hores de vida de la xiqueta de 13 anys, Omayra Sánchez. Durant aquestes hores, la xiqueta va estar atrapada baix el fang i les runes de sa casa, i durant tot aquest temps, van ser molts els mitjans que van estar amb ella i van fer diverses connexions en directe. També va plenar les portades i pàgines senceres de periòdics i revistes amb la seva imatge. Durant aquestos quasi 3 dies, va ser el centre d’atenció de mig mon, fins que no va poder aguantar més i va perdre la vida.

Avui en dia, ningú recorda el nom del volcà. Ningú recorda el nom del poble, de la zona. Però tots els que vivien en aquell moment, recorden a la xiqueta. Però la pregunta sorgeix ara, si hagués sobreviscut, se la recordaria de la mateixa forma? Simplement se la recordaria? O com hauria acabat be i ja no se li tindria llàstima ni compassió haguera passat a ser un mer record com tantes altres histories de víctimes de catàstrofes?